Alegria
Catalán
Antonia Font
Catalán
Antonia Font
Cau es sol de s'horabaixa
dins s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.
Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria.
Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Cae el sol del atardecer
adentro está mi corazón
todos se quieren y yo quiero a todos.
Cae el sol del atardecer
dentro del horizonte
detrás el mar lleno de aviones.
Cae el sol del atardecer
rojo y caliente,
me sala y me seca la piel.
El acantilado
y una lluvia suave
de polvo estelar.
Cae el sol del atardecer
y plácidamente
la gente se baña y llena las calles.
la gente se baña y llena las calles.
Cae el sol del atardecer
adentro está mi corazón
todos se quieren y yo quiero a todos.
Se detiene la corriente
los feriantes no
no venderán cacahuates.
Y alegría
las viejas se cagan de risa,
los días se acaban,
y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.
Y alegría
sus órbitas en sincronía
los ovnis se estrellan
y dejan un crater
por siempre dentro de mi vida.
Y alegria.
Cae el sol del atardecer
dentro del horizonte
detrás el mar lleno de aviones.
Cae el sol del atardecer
rojo y caliente,
me sala y me seca la piel.
Los municipales, es evidente
hacen aparcar bien a la gente
Y alegría
las viejas se cagan de risa,
los días se acaban,
y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.
Y alegría
sus órbitas en sincronía
los ovnis se estrellan
y dejan un crater
por siempre dentro de mi vida.
Y alegría
las viejas se cagan de risa,
los días se acaban,
y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.
Comentarios
Publicar un comentario